La Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (FEGICAT) es va reunir divendres passat amb el Ministre d’Indústria i Turisme del Govern d’Espanya, Jordi Hereu, i amb el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, per traslladar-los una preocupació que amenaça de forma directa l’èxit de la transició energètica i la competitivitat de les empreses: la greu manca estructural de personal qualificat en el sector instal·lador.

Per part de FEGICAT hi van assistir el president, Èric  Martí, la secretària, Núria Castro, la tresorera, Àngela Batlle, i el director general, Raúl Rodríguez. La trobada es va allargar durant prop d’una hora i mitja i va servir per posar sobre la taula dades i propostes concretes per revertir una situació que ja afecta tota la cadena de valor.

📊 Un dèficit que es  multiplica cada any

Segons el darrer estudi anual de FEGICAT, elaborat a partir de més de 1.000 respostes d’empreses instal·ladores de Catalunya, el sector necessita actualment 19.500 treballadors qualificats. El sistema educatiu de Catalunya només insereix al mercat laboral un total de 2.159  professionals formats. Això deixa un dèficit de 17.349 treballadors.

Les projeccions són encara més preocupants: el dèficit arribarà als 26.847 l’any 2030, als 48.010 el 2040 i podria superar els 56.000 l’any 2050.

Aquest desequilibri ja està provocant:

• Retards crònics en la prestació de serveis a empreses i ciutadans.
• Augment dels costos i inflació sectorial.
• Intrusisme i economia submergida, amb riscos evidents per a la seguretat de les instal·lacions i dels usuaris.

🚧 Un fre real a la  transició energètica

Aquest dèficit posa en perill l’assoliment dels objectius marcats tant pel PNIEC (Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima) com per la PROENCAT (Programa Energètic de Catalunya) i per directives europees com l’EPBD (Directiva sobre l’Eficiència Energètica dels Edificis), que han de transposar-se en els pròxims mesos.

“El futur energètic del nostre país depèn de les mans de les empreses instal·ladores. Sense personal qualificat, els objectius de descarbonització quedaran en paper mullat”, va advertir el president de FEGICAT, Èric Martí.

🛠️ Una fulla de ruta  amb solucions concretes

Durant la reunió, FEGICAT va presentar una fulla de  ruta amb mesures immediates i de llarg termini, que inclou:

• Diagnòstic estatal i campanyes d’orientació per atraure joves i dones al sector.
• Ampliació de la FP Dual i de la formació       ocupacional i digital, amb més recursos i flexibilitat.
• Incorporació formal del sector instal·lador als programes de rehabilitació energètica.
• Millora de la col·laboració público-privada, amb el paper actiu de les associacions gremials i les escoles professionals.

FEGICAT també va recordar al Ministre que, per impulsar accions efectives a escala estatal, és important comptar amb la participació de les dues federacions nacionals del sector: FENIE i CONAIF.

🔔 Crida a l’acció

“El temps s’esgota: calen decisions immediates i coordinació entre diversos ministeris. Des de FEGICAT estem disposats a aportar tota la nostra expertesa i coneixement per revertir aquesta situació, però necessitem un compromís ferm de l’Administració”, va concloure Èric Martí, president de la Federació.

Mitjançant aquesta Circular es remet el Reial decret llei 9/2025, de 29 de juliol, pel qual s'amplia el permís de naixement i cura, mitjançant la modificació del text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, el text refós. el Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, i el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, per completar la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 2 i la vida professional dels progenitors i els cuidadors, i per la qual es deroga la Directiva 2010/18/UE del Consell, publicat al BOE núm. 182 de dimecres dia 30 de juliol de 2025, i que ha entrat en vigor avui dijous 31 de juliol de 2025.

Com s'assenyala a la seva Exposició de motius, aquesta disposició:

• Incrementa, amb caràcter general, la durada del permís de naixement i cura, adopció, guarda amb fins d'adopció i acolliment en tres setmanes, les dues últimes amb un disseny més flexible, per complir la finalitat de cura parental.

• Garanteix durant aquestes tres setmanes el manteniment a la percepció dels ingressos ordinaris de la persona treballadora que exerceix el seu dret.

• Incrementa la durada dels permisos esmentats en cas d'unitats familiars monoparentals.

A l'àmbit LABORAL, es modifica l'article 48.4 i 5 de l'Estatut dels Treballadors, incrementant, amb caràcter general, la durada del permís de naixement i cures, adopció, guarda amb fins d'adopció i acolliment en tres setmanes, passant de 16 a 19 setmanes per a cada progenitor, distribuint-se de la següent:

• 6 setmanes obligatòries i ininterrompudes després del part, que s'haurà de gaudir a jornada completa.

• 11 setmanes que es podran gaudir a voluntat fins que el menor compleixi 12 mesos i

• 2 setmanes addicionals per a cura parental fins als 8 anys.

En el supòsit de les famílies monoparentals, aquesta durada es fixa en 32 setmanes (6 interrompudes i obligatòries, 22 voluntàries i 4 per a cura parental).

En tots dos casos, aquest dret és individual de la persona treballadora, sense que se'n pugui transferir l'exercici a l'altre progenitor. Les setmanes posteriors a les obligatòries, poden ser gaudides a jornada completa o parcial, amb l'acord previ amb l'empresa, amb un preavís d'almenys 15 dies.

En cas que ambdós progenitors treballin a la mateixa empresa, la direcció podrà limitar el gaudi simultani per raons fundades i objectives, degudament motivades per escrit.

Pel que fa a la SEGURETAT SOCIAL es modifiquen els articles 181 i 182 de la Llei General de la Seguretat Social.

Quant als requisits dels beneficiaris de la prestació per naixement i cura menor, s'assenyala expressament que han d'estar en alta o en situació assimilada a l'alta a l'inici de cada període de descans.

La regulació relativa a l'ampliació del permís per naixement i cura de menor s'aplica als fets causants produïts a partir del 2 d'agost del 2024, tenint, per tant, caràcter retroactiu.

El gaudi efectiu d'aquestes setmanes addicionals i la prestació econòmica corresponent es podrà sol·licitar a partir de l'1 de gener de 2026, i no requerirà un nou reconeixement del dret.

Les empreses instal·ladores d’instal·lacions fotovoltaiques per a autoconsum en habitatges es troben sovint amb dubtes sobre el tipus d’IVA aplicable als seus serveis. En la majoria de casos, aquests treballs tributen al 21% (tipus general), però existeix un supòsit específic a la Llei de l’IVA que permet aplicar el tipus reduït del 10% a determinades obres de renovació en habitatges particulars[1][2]. Aquest informe exposa detalladament el marc normatiu vigent (Llei 37/1992, art. 91.Uno.2.10è), aclareix com s’ha de calcular el cost dels materials respecte el límit legal del 40%, analitza les consultes vinculants més rellevants de la Direcció General de Tributs (DGT), i proporciona exemples pràctics i recomanacions per a les empreses instal·ladores associades a FEGICAT. L’estil és formal i clar, com a posicionament institucional davant les consultes del sector.

El Tribunal Suprem, a la seva sentència número709/2025, ha desestimat el Recurs de Cassació interposat al seu dia.

Malauradament, la Sentència de l'Alt Tribunal confirma la decisió de la sentència núm. 37/2023 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per la qual s'entenen que les hores del permís de lliure disposició són NO RECUPERABLES.

Tot i que la UPM, com a organització signant del Conveni, MAI, va mostrar la seva voluntat ni conformitat de que les hores de lliure disposició de l'article 67.c) fossin no recuperables, si més no desde l'any 2018, en que ja venien regulades ...